Per simplicitat, només es mostra el bucle conductor central per a cada bobinatge de fase. En l’instant t1 de la figura, el corrent en la fase a és màxim positiu, mentre que en les fases b i c és la meitat d’aquest valor negatiu. El resultat és un camp magnètic amb una distribució aproximadament sinusoïdal al voltant de la bretxa d’aire amb un valor exterior màxim a la part superior i un valor interior màxim a la part inferior. En el moment t2 de la figura (és a dir, una sisena part d’un cicle més tard), el corrent en la fase c és màxim negatiu, mentre que tant en la fase b com en la fase a és la meitat del valor positiu. El resultat, tal com es mostra per a t2 a la figura, torna a ser un camp magnètic distribuït sinusoïdalment però girat 60 ° en sentit antihorari.
L'examen de la distribució actual de t3, t4, t5 i t6 mostra que el camp magnètic continua girant a mesura que avança el temps. El camp completa una revolució en un cicle dels corrents de l'estator.
Així, l'efecte combinat de tres corrents sinusoïdals iguals, desplaçats uniformement en el temps i que flueixen en tres bobinatges de l'estator desplaçats uniformement en posició angular, és produir un camp magnètic giratori amb una magnitud constant i una velocitat angular mecànica que depèn de la freqüència del subministrament elèctric.
El moviment de rotació del camp magnètic respecte als conductors del rotor fa que s'indueixi una tensió en cadascun, proporcional a la magnitud i la velocitat del camp en relació amb els conductors. Atès que els conductors del rotor estan curtcircuitat junts a cada extrem, l'efecte serà que els corrents flueixin en aquests conductors. En el mode de funcionament més senzill, aquests corrents seran aproximadament iguals a la tensió induïda dividida per la resistència del conductor.
En aquesta figura es mostra el patró de corrents del rotor per a l'instant t1 de la figura. Es veu que els corrents estan distribuïts aproximadament sinusoïdalment al voltant de la perifèria del rotor i estan situats de manera que produeixen un parell en sentit contrari a les agulles del rellotge al rotor (és a dir, un parell en la mateixa direcció que la rotació del camp).
Aquest parell actua per accelerar el rotor i per girar la càrrega mecànica. A mesura que augmenta la velocitat de rotació del rotor, disminueix la seva velocitat en relació amb la del camp de rotació. Així, es redueix la tensió induïda, cosa que provoca una reducció proporcional del corrent del conductor del rotor i del parell. La velocitat del rotor assoleix un valor constant quan el parell produït pels corrents del rotor és igual al parell requerit a aquesta velocitat per la càrrega sense un excés de parell disponible per accelerar la inèrcia combinada de la càrrega i del motor.
